Desvariacions

5 mesos amb nosaltres

2011-03-13T12:49:00.003+01:00

En les últimes setmanes la nena ha començat a dir per primera vegada algunes expressions col·loquials com "que no veas", "això em mola", etc. Segons ella jo dic molt el "que no veas" però jo no n'era conscient fins que no m'ho ha dit ella. És una expressió graciosa; fa un fred que no veas!!! El "mola" l'ha començat a dir ara, després de passar una setmana amb una amiga, per tant la font és evident.

Per cert, ahir després de passar aquests dies fora, va dir que ja tenia ganes de tornar a casa, que s'hi està millor. Suposo que aquesta és la màxima efusivitat que podem esperar d'ella per expressar-nos que amb nosaltres hi està bé.

Temporada 2010-2011

2011-01-21T12:20:00.003+01:00

En aquesta casa és impossible avorrir-se..

La talla 38 me aprieta el chocho

2011-01-16T12:23:00.006+01:00

Posem el cas d'una nena de 14 anys, amb una alçada aproximada de 1'55 m i un pes també aproximat de 55 kg.

Objectivament, si calculem el seu IMC ens dóna un resultat de 22,89 kg/m2, que és considerat un normopes.

Subjectivament, podem dir que se la veu una nena més aviat baixeta i de complexió totalment normal tendint a atlètica. Ni escanyolida ni molt menys grassa.

Sobre el seu seus hàbits de vida apuntem que menja molt correctament i cada setmana, a més de les classes d'educació física de l'escola, fa un parell d'hores de piragüa i tres de volei.

És evident per tant que aquesta criatura té un estil de vida molt saludable i que no té cap mena de problema amb el seu pes. Doncs no senyores! Aquesta nena considera que ha d'aprimar-se gràcies al inesgotable esforç d'empreses com Inditex i altres del sector.

Només una anècdota. Anem al Zara a canviar un abric de reis i en provar-se el que volia comprovem al·lucinades que la talla que li va bé és una G. Una G?!?! Una G!!!!!!!!!!! Jo pensava que la seva talla d'abric seria una S o una XS i té una G!!!

Quina presa de pèl més bèstia i quin foment de l'anorèxia més descarat.

De debò el govern no pot fer alguna cosa per regular això i normalitzar les talles? No m'ho puc creure.

Com a societat ens hauríem de plantejar si és normal que una nena esportista i sana tingui en la seva llista de preocupacions el seu pes, i si volem permetre que 4 empresaris vells, amargats i impotents regulin la societat. Perquè això sí, quan el govern regula alguna cosa tots posem el crit al cel, però quan és un empresari-xaruc-misògin tots ho acceptem amb un "és el que hi ha".

3 de gener de 2010

2011-01-03T23:43:00.002+01:00

Passats uns anys del dia 3 de gener de 2010, dilluns, segurament no en recordaríem res. Res si no fos perquè tenim un blog, que pot funcionar com a apunta-notes i que ens recordarà, amb el temps, que el dia 3 de gener va ser el dia que la meva sogra es va ruixar amb ambientador al ZARA pensant que es posava colònia de mostra. No va ser fins passades unes hores i notant que feia olor d'ambientador, a la cuina estant, que va caure en que la suposada colònia estava a la secció d'encens i que el que s'havia tirat per sobre era fragàncies per la llar, suposem que davant la mirada al·lucinada o el copet dissumlat a l'acompanyant dient "mira nena aquella dona" de la resta de parroquians.

Tinc una sogra trendy?

Ser o no ser, aquella asseveració tan original

2011-01-02T17:32:00.007+01:00

Al principi ser gran era tenir fills, cotxe, casa i ser veterinària.

Una mica més tard ser gran va ser una pregunta, una bombolla feta dels desitjos dels altres. Quin noi t'agrada? Què voldràs ser de gran? A quina ciutat voldràs viure? Quants fills voldràs tenir? Aleshores crec que volia tenir 7 fills..quines coses.

Després ser gran era el no ser del present. No seré més tímida, no seré més vaga, no seré més gorda, no seré inconstant, no seré més mala estudiant.

I ara estem en el sóc. L'estat permanent de projecció és temptador com a fuga en el temps i de la realitat. I potser és ara quan començo a adaptar-me a la realitat, sense acomodar-m'hi gaire, del ser. I prou.

El futur potser és explicar-ho als demés.

"Hey, John! Aquesta sóc jo!"

D'hàbits i costums

2010-11-24T21:00:00.006+01:00

La nena va arribar fa un mes i mig. Matinar, estar una pila d'hores a l'escola, veure putes a la carretera, intentar entendre el facebook, aprendre a contestar quan li parlen, anar al cine, menjar verdura, etc. son petites parts de la seva rutina i dels nous hàbits que va fent sense majors problemes.

A dutxar-se diàriament si resisteix una mica. Cada dia se li ha de recordar i tot i que ho accepta, no perd l'esperança de trobar-nos un dia amb la voluntat baixa i que la deixem anar a dormir sense passar per l'aigua.

A resar ja és un altre tema. En arribar va demanar una manta. Sabies que havia resat perquè al voltant del bidet hi havia una inundació. Normalment dos o tres cops al dia.
Aquest hàbit l'hem respectat però no l'hem fomentat. Un dia li vaig explicar que jo no crec en cap Déu i vam estar parlant - tot i que realment va ser un monòleg- de totes les religions que hi ha al món. Amb això no vull dir que la vaig condicionar, perquè no ho crec. La qüestió és que l'hàbit de resar l'ha perdut. Tots sabem que no resa; nosaltres ho sabem i ella sap que ho sabem, però s'ha convertit en un tema tabú.
I això també ho respectem. No deu ser fàcil començar a obrir-se al món després de catorze anys monocolors.

Sí, sí, sí

2010-11-19T11:25:00.002+01:00

Literalment, quatre coses

2010-04-17T11:06:00.002+02:00

1.- Mai hagués pensat que per un tros d'escorça de pi pagaria 1000 € però ho he fet; o pagava o el gos amb l'escorça de pi al seu ventre se n'anaven a criar malves.

2.- Tampoc hagués dit que crear una empresa fos tan complicat. Em costa de creure que no es puguin simplificar i centralitzar tots els tràmits en una oficina única per facilitar una mica les coses a les persones que com jo, pensen arriscar els seus diners en un projecte que a més d'aportar alguna cosa al panorama cultural del nostre país (o comunidad autónoma)(reobro parèntesi per dir que trobo que m'ha quedat molt tevetresina la frase anterior i ja tanco parèntesi) també pot acabar reportant diners a l'administració en forma de creació de places de treball i amb tributs.

3.- Ara que tothom comença a buscar dietes i prepara plans d'aprimament amb delit nosaltres ens n'anem a menjar migas per celebrar qui sap què.. Muy mal..fatal com diria el Nacho Vegas. Després ens tocarà amagar el michelín sota muntanyes de roba i potser l'Espe ens fa fora del país. Ah no, perdona, que nosaltres el cap en principi no ens l'hem de tapar.

4.- És d'un indignant infinit que Conxita no tingui bolos.

Cartes a un fill incert. Carta 2

2009-12-11T14:23:00.004+01:00

Sempre que me'n vaig al llit tinc idees per escriure que a l'endemà se m'han oblidat i aquest és el motiu principal pel que escric menys i m'hauràs de disculpar.

Últimament he escoltat 3 o 4 cops el disc d'ü_ma i m'encanta. Des de fa un any i escaig escolto músiques de tota mena però he estat més de 10 anys escoltant flamenc amb poques excepcions. Potser la música que escoltes té una relació amb el moment que vius. Però no sé, potser no..en realitat jo no sé res.

Ja m'he acabat el còmic del que et volia parlar l'altre dia: Fun home d'Alison Bechdel. Te'l recomano i per cap motiu particular, ja veus que avui estic poc contundent.

Està bé no ser massa contundent quan ets una persona tan impressionable i d'i

dees canviants.

I es que de vegades em pregunto perquè està ben vist tenir una idees fixes i immutables. És absurd. No pots pensar el mateix quan tens 15 anys i has viscut unes coses que quan en tens 28 i n'has viscut n més. Si ets igual que fa 10 anys i a més n'estàs orgullós...fes-t'ho mirar.

Ahir vam anar la iaia, la M Àngels, la Sira i jo a la concentració que es va fer davant la subdelegació del govern per l'Aminetu Haidar. Quan vaig a una concentració d'aquesta mena sempre passo una bona estona amb ganes de plorar.

La Sira està molt volcada en el cas de l'Aminetu Haidar. Avui ha enviat un correu amb aquesta foto i un text als seus amics.

I la millor notícia d'ahir: La iaia va parlar amb un dels homes que porten els papers de la Kaltoum i sembla que ja té el passaport fet i només cal el visat. Potser després de mig any d'espera la tenim ja entre nosaltres. Visca!

Cartes a un fill incert. Carta 1

2009-12-08T20:49:00.007+01:00

Tinc un blog des de fa anys però no tinc temps o ganes de pensar en coses enginyoses cada dia i he decidit escriure un blog per a tu, que algun dia seràs el meu fill, per explicar-te el que faig i penso ara que ens apropem al 2010. Segur que tu, fill incert, si ho llegeixes mai, al·lucinaràs amb els costums que tenia, les coses que feia o el que pensava. I jo també al·lucinaré. Al·lucinarem els dos.

T'adverteixo que si intentes trobar una coherència o un ordre al que escriuré no la trobaràs.

Comencem doncs...

- Últimament estic llegint molts llibres i còmics de la biblioteca. Per fi després de mil anys de situació irregular (passat fosc) m'he tornat a fer el carnet i ara cada cop que agafo en préstec un llibre em sento idiota; he estat durant anys fent uns consums mitjans de 50 € al mes en llibres que em podria haver estalviat. Sempre em queixo de la meva situació econòmica però es que tinc la ma foradada i a aquestes alçades crec que ja se m'ha cronificat. A més, té un component genètic.. el teu avi és la persona més capriciosa i gastadora del món. I el teu besavi ho era tant que passava les tardes comprant al Corte Inglés i després tenia centenars de futileses sense ni estrenar a casa. Però reconec que això de la genètica és una excusa qualsevol perquè la teva àvia és la persona més austera del planeta. Quina combinació, no?

Un dels còmics que em vaig llegir la setmana passada va ser Pedro y yo de Judd Winick. Me'l vaig llegir en un parell d'hores. Vaig acabar plorant i crec que mai abans ho havia fet.

Parla de la relació entre un noi heterosexual i el seu amic homosexual amb sida. La història transcorre als anys 90, quan la gent encara es moria d'aquesta malaltia.

S'han fet llibres i pel·lícules d'aquest tema però des d'aquest enfocament jo no en recordo cap i que m'arribés a la fibra sensible d'aquesta manera menys.

T'anava a parlar d'un altre còmic però ja ho faré en un altre moment perquè avui estic espessa.

- S'acaba el pont i demà he d'anar a treballar. Hem de començar un experiment però encara no tinc molt clar com ho farem. Tinc una feina que requereix grans dosis de paciència perquè tot és molt lent, ganes de relacionar-te perquè per qualsevol experiment o anàlisi has de posar-te d'acord amb més d'una persona i una bona agenda perquè sempre es fan varis projectes alhora. En aquesta feina la productivitat és un concepte estrany.. reconec que visc en un món laboral irreal si tenim en compte la realitat general.

- Avui he dinat a un libanès de Gràcia amb el Robert i la Sira. 2 plats combinats, una ampolla de vi, 2 tes i 2 pastes per 35 €. No està malament.

Dilluns 7 de desembre

2009-12-07T20:15:00.003+01:00

La mare sempre ens ho deia quan érem petits; la violència genera violència. Alhora també ens deia que ens havíem de saber defensar, i no únicament de la violència física.

I el que no pot ser és que posis llenya seca, boletes de paper de diari i alcohol, encenguis el foc, l'atiïs i que després et queixis perquè et cremes.

Divendres

2009-11-06T20:06:00.002+01:00

De vegades penso que podria arribar a la feina vestida de pantera rosa i ningú ho trobaria estrany i a casa podria arribar amb una cresta de color verd i al cap d'una setmana potser algú em diria "t'has fet alguna cosa al cap, oi?"

Estic tan acostumada a que tothom estigui al seu mon que no sabria viure en un ambient més atent, per dir-ho eufemísticament.

Video

A moltes ens agradaria ballar així

Aquella memòria desagradable que té internet

2009-11-02T22:55:00.000+01:00

Publico un text que vaig escriure el gener d'aquest any i que no vaig publicar suposo que perquè em semblava mal escrit. Com que el que deia segueix sent vigent i a més estic poc exigent amb el que escric, ho deixo penjat sense cap modificació.

Ahir vaig posar el meu nom a un cercador i aquest va tornar unes quantes entrades. Totes es referien a mi. És el que té tenir un cognom estranger i un nom català, sempre tens la seguretat que tu ets tu.

L'únic que em va molestar molt va ser comprovar que la primera entrada que hi apareixia era la d'un text que vaig enviar a un diari digital ja fa mooolts anys. Em vaig morir de vergonya i no vaig entrar a llegir-la. De fet el que vaig sentir va ser vergonya aliena, perquè la persona que va escriure allò ja no existeix. En canvi...tota la gent curiosa que posi el meu nom i vagi a parar aquí pensarà que jo, ara i aquí, segueixo sent això (que ho sóc, però ara sóc això amb més coses i per tant el resultat és inimaginable).

De gossos, peixes i Sires

2009-10-31T12:10:00.004+01:00

Des de fa cinc mesos tinc un gos i no m'espanta la responsabilitat de cuidar-lo. Encara fa més mesos que tinc unes peixes d'aigua freda i tan poca és la por que tinc de responsabilitzar-me'n que els hi acabo de comprar un aquari que dobla el volum del primer.

I des de fa gairebé cinc anys que estic amb tu i lluny d'espantar-me he començat a pensar que hem d'estalviar si de debó volem anar formant un projecte en comú.

Suposo que aquestes anècdotes juntes fan pensar que m'estic fent gran.

NOTA: Crec que per primera vegada he justificat el text de l'entrada del blog. Un nou indici del meu pas a la vida adulta?

Per sort, la depressió dels diumenges encara no és mortal i avui és dilluns i estic viva i coleando

2009-07-06T13:02:00.003+02:00

- Ahir a la nit vaig detectar que tinc els dits petits de les dues mans - però especialment l'esq- mig adormits. Aquest matí a piano ha sigut patètic; per una banda duia unes sandàlies que no feien gens de soroll i no em portava bé el peu perquè estava més pendent del soroll que del temps i el compás, després, com que darrerament no toco em notava molt patosa i els dits no anaven sols sinó que havia de pensar, i a sobre els putos dits petits adormits quan tenia un munt d'acords i els necessitava apunt, i per si això fos poc treballant partirures amb bastants matissos. Però tot moment dolent té el seu cim; fer un exercici de dissonàncies. En aquell moment m'he sentit com una nena a la que li regalen un pianillo i no sap què fer; les meves mans adormides fent raaang xiiiimmmm trarararangggg..

Només podiem riure i acabar la classe.

- Aquest cap de setmana han passat moltes coses, necessito una setmana per digerir-les.

- Necessito una entrada sencera per explicar la sitcom en la que visc, i crec que aviat ho faré, però de moment un aperitiu..

Avui en arribar de classe de piano he trobat a la tieta a la cuina, davant de la tele i esperant el chupinazo, despullada, i amb una bata de la feina (d'aquelles de metge amb la creu blava de l'ICS) per sobre. En preguntar-li "què feia així" només m'ha dit que "les d'hivern fan massa calor" i m'ha seguit ignorant, pendent de la TV. A contracor, m'he reprimit de fer qualsevol comentari graciós, perquè dubtava totalment de la seva reacció.

Dijous 2 de juliol de 2009. Un altre exemple de fast-escriptura

2009-07-02T15:20:00.002+02:00

- Fa una estona llegia el que vaig escriure ahir i em sentia fatal. Faig fast-escriptura i de vegades costa tant de païr com el fast-menjar. Pensar que amb catorze anys tenia més cura que ara m'avergonyeix. Abans pensava en el que volia dir i com ho estructuraria, després d'escriure-ho revisava faltes, lèxic, etc. Finalment, i no abans d'haver-ho rellegit un parell de vegades, ho passava a net.

I ara tot és pim pam pum, un desordre, un accident.

- Fa més estona encara pensava en que tenir una parella (hola!) també és aguantar la seva mala hòstia irrefrenable quan estàs en un bar de carretera menjant una pizza i està furiosa perquè ha estat treballant durant 10 hores a ple sol i això fa que qualsevol gest o paraula teva la malinterpreti i et miri amb ulls d'odi i imagini les 100 maneres més òptimes d'assassinar-te.

- Aquests dies estic pensant massa. Estar davant d'una màquina durant 20 minuts per després treballar-ne durant 5 i tornar-ne a esperar 20 per tornar a començar hi ajuda.

Imagino com acabaria de boja si sempre fes això; només diré que en 2 dies ja m'he llegit 2 llibres.

I he inventat 50 projectes, he fet uns càlculs força precisos d'optimització de l'aparell que estic usant i he pensat en 6 coses de les que en algun moment m'agradaria escriure'n alguna cosa

Dimecres 1 de juliol de 2009. Fa calor

2009-07-01T09:07:00.000+02:00

Des de fa un temps gairebé em sentia acomplexada de fer-ho perquè havia detectat que la nova corrent de hiperintel·lectualitat ho rebutjava per algun motiu que se m'escapa. Ahir a la nit i rellegint contes de Quim Monzó, vaig comprovar que ell els utilitza generosament i em vaig sentir totalment alleugerida.

(parlo dels parèntesi)

Supooso que aquests que no usen els parèntesi són els mateixos que redissenyen productes perfectes per simple afany de progrés (inútil). Com si el progrés fos sempre positiu! Per què no podem acceptar que hi ha coses que estan ben dissenyades i que no cal canviar? Per què no s'enfoca més el disseny cap a la millora de la funcionalitat?

I si, tot ha de ser nou i tenir un aspecte modern, encara que sigui un nyap.

En fi..me'n vaig als serveis científico-tècnics que tinc hora. Aquests sí que ho tenen clar això que reivindico, però no sé si per convicció o per rateria, però treballen amb alguns aparells que tenen més anys que jo.

mm

2009-07-01T00:26:00.002+02:00

Lector incert d'aquest blog, mira aquest vídeo si et plau

...i no segueixis llegint fins acabar de veure'l (sempre si et plau)

Graciós, no? A mi m'he n'ha fet molta de gràcia i no ha sigut fins una estona després que he descobert que el vídeo estava penjat al canal d'orange i que era un anunci.

I mira.. jo no em faré d'orange però ja que m'he d'empassar publi a tort i a dret, que com a mínim tingui una mica d'enginy.

Fi.

D'acord, a l'any 69 els meus pares ni es coneixien

2009-06-28T11:06:00.004+02:00

Assumeixo el risc de quedar com una pureta penjant aquest dibuix.

El que passa és que jo sempre he sentit nostàlgia. Nostàlgia fins i tot del que no he viscut.

De les fotos de la iaia, amb 13 anys, conduint el cotxe del senyor Llorenç pel Passeig de Gràcia.

i també

Del meu arbre, el que hi havia just davant de casa. Va ser el primer que van tallar i jo vaig haver de fer un canvi d'arbre però ja no va ser mai més el mateix.

I el més trist de tot és que ara han parcelat el descampat i han fet mansions, però justament la zona on estava el meu arbre, el que van marcar amb pintura vermella i van tallar primer, no hi ha res construit.

Les metàfores em plouen. I és normal t(s)en(t)ir nostàlgia.

Dimecres. Avui ha fet calor però a la feina s'estava bé

2009-06-17T21:09:00.004+02:00

- Reconec que ja m'agrada el tall de la Charo. L'altre dia vaig escriure en un moment d'indignació. Aquesta parida em recorda com n'és de bo pensar una mica i deixar passar el temps abans de parlar.

- Ahir vaig estar a l'apolo 2 al concert dels nens eutròfics i electrotoylets. Els primers m'agraden i a més sóc companya de feina d'un dels músics i els segons...mmm genials! Visca la santa espina electrònica!! Visca la música triposa!

- El pitjor va ser no arribar a temps de saludar-la. Sí, la veiem a tots els concerts, als llocs més estranys de la geografia catalana, ens reconeixem mútuament, nosaltres fins i tot en sabem nom i professió, però mai hem arribat a parlar amb ella i ahir........

.........Ahir que jo anava bastant gat (a 4 euros la cervesa és fàcil agafar turques psicològiques) i que volia anar a saludar-la.....

....va marxar abans!!

Tampoc em sento molt preocupada: ens trobarem aviat i la saludarem. Segur.

2009-06-12T11:17:00.002+02:00

Acabo de tornar de la Charo, la meva perruquera de capçalera.

Estava pensant en com em vaig equivocar el dia que li vaig dir que la seva feina era pura creativitat i que em fascinava la seva rapidesa amb les estisores. Pagaré aquestes paraules fins que em mori (o canviï de perruquera).

Avui se m'ha acostat mentre la seva ajudant em rentava el cap i al més pur estil geni boig m'ha dit que volia fer-me un canvi. S'ha quedat una estona mirant el sostre i m'ha dit que li estava venint la idea al cap però que ja ho acabaria de pensar quan tingués l'estisora a la mà. Ai..quina por!

Després pur teatre, semblava una pintora en un moment àlgid de creativitat i jo cada cop estava més espantada.

A mig tall se m'ha escapat un "no me gusta nada" gens diplomàtic i crec que no li ha fet gaire gràcia.

En marxar i amb més ganes de plorar que de riure, la Charo, amb tota la seva genialitat m'ha deixat anar un "ya verás como te gustará"

Ja veurem.

El vestir d'en Pascual

2009-06-11T18:00:00.000+02:00

Continuo amb les cançons del cole que em posen contenta.

Aquesta la cantàvem per caramelles amb la Vento al piano o a l'acordió, suposo que per això sentir-la per primera vegada amb fons electrònic a Hidrogenesse va ser un orgasme multiplicat per 10.

De Calaix

2009-06-10T18:00:00.002+02:00

No és un secret que vaig anar a una escola catalanista, progressista i molt preocupada per mantenir vives les tradicions del nostre país (ai no, comunitat autònoma) i suposo que per això cada cop que sento cançons "de l'escola" em poso contenta.

Fora de l'escola vaig conèixer el cant improvisat. Va ser fa una pila d'anys escoltant un vinil de la Maria del Mar Bonet on hi sortien unes cançons que es titulaven "cançons de picat". Em va costar molt de temps esbrinar res d'aquests cants perquè abans no hi havia Internet i t'havies de buscar molt la vida.

De Calaix em posa triplement contenta perquè canta les cançons del cole, fa cant improvisat i a més, ho fan molt bé. En directe sonen perfecte, són ultramusicals i fan unes filigranes tremendes..és terrible que no siguin més conegudes.

Per acabar només diré que Pantone 368 és el segon disc que em compro en molt de temps junt amb el del gran grup Conxita de la meva admiradíiiiiissima Helena Casas.

Escolta Camí de la font

Hi col·labora Núria Feliu! Gran cantant injustament considerada artista de festa major.

Algunes coses del blog i meves

2009-06-09T18:00:00.002+02:00

Tinc aquest blog des del 30 d'abril de 2007. En aquests dos anys he publicat 63 entrades. Sóc irregular, està provat. Sé que hi ha qui ho fa per arrogància però jo no aspiro a tant i si no hi deixo escriure comentaris és bàsicament per no comprovar que ningú em comenta.

De moment no penso canviar-ho això, però he pensat que si mai ningú em volgués per res no podria contactar de cap manera amb mi, així que m'he creat un compte a gmail.

En fi..! L'adreça surt al meu perfil..

Dilluns, 8 de juny de 2009

2009-06-08T18:38:00.003+02:00

He estat des del dijous i fins avui al matí a l'Empordà.

He faltat a piano i com que tinc remordiments ara em posaré a fer els exercicis que tenia pendents fins arribar a la tetània muscular. Crec que la meva profe de piano és una mica exagerada quan diu que no puc fer aquests exercicis més de cinc minuts per ma..com que ella ha estat mesos lesionada em sembla que ara està paranoica i veu amenaces de lesió per tot arreu. Passa sovint això [de la paranoia i la sobreprotecció injustificada].

També he canviat l'aigua a les peixes.

I m'ha trucat un proveïdor de qui esperava una resposta urgent des de dijous. Quan li he dit que no havia contestat a un correu perquè no he estat per la uni des de que vàrem parlar m'ha preguntat amb molta confiança què em passava (?!?!?!) i quan li he dit que res, que estava de vacances, ha fet un riure que no he entés i simplement m'han entrat ganes de mossegar-li un ull.
Aquest home em desconcerta.

Dissabte vaig anar a un concert F&F, que en llenguatge guapero vol dir de família i amics. Va estar molt bé i demà escriuré unes lloances al grup.

Almendros Plaza Nueva

2009-06-03T23:36:00.002+02:00

Aquí us la deixo..

Part 1

Part 2

Part 3

Tinc la nòvia més guapa del món i ho puc demostrar

2009-04-15T15:06:00.001+02:00

dillunsdepasqua

2009-04-13T20:39:00.003+02:00

De vegades una frase dita sense pretensions durant una conversa informal se'm clava al cervell i durant molt de temps em retorna al pensament en efecte boomerang.

Recordo de fa molts anys el "ens acabem fent el que els altres diuen que som" i de recent la "em caic bé".

Aquesta última em té capficada des de fa unes setmanes, fins al punt que he arribat a la conclusió que jo no em caic bé, i estic espantada.

Em sembla que dedicaré la primavera a recuperar-me.

28 de març i dissabte

2009-03-28T14:20:00.002+01:00

Em turmenta pensar que la majoria de coses s'aconsegueixen amb diners o amb força de voluntat: exactament el que no tinc.

Aquelles coses que s'haurien de signar per contracte (II)

2009-02-17T09:00:00.000+01:00

Quan més enfeinada estiguis més coses voldràs fer en el temps lliure i sobretot! més creativa et sentiràs. En aquest cas s'hauria de signar una proporcionalitat directa feina-creativitat.

Aquelles coses que s'haurien de signar per contracte..

2009-02-16T13:37:00.003+01:00

Si toques el piano: t'enamoraràs de la teva professora el primer dia que toqueu a quatre mans

Si ets pare: t'equivocaràs

Si ets estudiant: estudiaràs i acabaràs els treballs l'últim dia, just el temps necessari per adonar-te'n que ets genial i que amb una mica més de temps entregaries treballs excel·lents

Si ets persona: passaràs més temps pensant en el que vols que gaudint del que tens

Punt ---->.

I seguit ----> (.....)

6 de febrer. Variació de l'anunci sobat

2009-02-06T10:00:00.000+01:00

concert a l'Apolo.. 12 €

aparcament.. 8 €

cervesa.. 12 €

sopar.. 12 €

tabac.. 3 €

que una noia s'acomiadi de tu passant-se la llengua pels llavis mentre et mira lascivament.. no té preu.

5 de febrer. Anunci sobat

2009-02-05T13:45:00.004+01:00

concert a l'Apolo.. 12 €

aparcament.. 8 €

cervesa*.. 12 €

sopar.. 12 €

tabac.. 3 €

que la cambrera t'escolti quan m'estàs dient "ei, avui estem cachondes ehhh" i que a sobre ho arreglis dient "cachondes de gracioses, per si algú ho ha sentit"...no té preu

* a l'Apolo amb l'entrada tens 4€ de consumició (el que val una cervesa), però a l'entrada no hi surt res escrit i enlloc n'informen. Esteu avisats amigos!!

NOTA= Acabo de fer la suma i...ahir ens vàrem gastar gairebé 50 €!!!! Ara entenc la nostra situació econòmica de ruïna permanent.

3 de febrer

2009-02-03T11:02:00.002+01:00

L'angoixa vital que sentia ahir s'ha esvaït.
Suposo que si la meva vida fos com la de la noia que surt a partir del minut 1 no tindria aquestes crisis vitals. I avui no tinc res més a dir..

Cada dilluns s'ha de ser valenta

2009-02-02T10:06:00.002+01:00

Concentra't, concentra't, concentra't

Avui s'ha de tornar a la realitat. El piano, els excels, els despertadors, les comandes pendents, la realitat, aquell correu, pensar si renovo el bicing. Piano, despertadors, comandes,

Quin bucle. TIC TAC TIC TAC

Experiment. Prèvies

2009-01-28T13:00:00.000+01:00

És difícil que aquest blog tingui moltes visites perquè:

- està escrit en català, que és la meva llengua
- no parlo de sexe ni de cap tema especialment morbós de la meva vida
- no actualitzo regularment i acostumo a publicar a ràfegues
- no formo part de cap comunitat bloguera ni escric coses que puguin interessar a cap grup concret
- no es poden deixar comentaris i tampoc jo acostumo a deixar-ne, malgrat que segueixo a molta gent

Què passaria si el meu blog fos tot el contrari del que és??

Exacte! Aquest serà l'experiment del que parlava l'altre dia que duré a terme durant tot el mes de febrer sense cap finalitat en particular perquè ja en sé els resultats abans de començar.
No ho faré durar més perquè no vull ser excessivament dolenta i durant aquest temps aniré explicant per aquí com es va desenvolupant tot.

En començar el mes faré una nova entrada per explicar més detalls.

Adéu adéu!

27 de gener. Sobre la successió de fets que et porten a fer un gran descobriment

2009-01-27T13:33:00.009+01:00

Serendipia

1. Acabo d'ordenar les coses sobre la taula nova. Per fi he aconseguit posar-hi tota la tecnologia al damunt sense tenir mil cables destorbant: telèfon, pc, ratolí, cable de powerline, carregador del pc, altaveus amb subwoofer, disc dur extern, carregador del mòbil, etc.

2. Això em fa estar contenta -perquè les taules plenes de cables sempre m'han alterat- i decideixo obrir el disc dur extern, on hi tinc tota la música, i provar com sonen les cançons amb la nova disposició dels altaveus.

3. Al disc dur hi tinc fotografies, treballs, pel·lícules i música. La música la tinc ordenada en carpetes per "estils" (No sé com un dia se'm va ocórrer ordenar-la així..no tinc criteri)

4. No recordo per quin motiu entro a la carpeta "català" (com si la llengua creés estil musical per se..). Des d'aquí entro a una altra carpeta "discografia de Lluís Llach".

5. Després de buscar bastant faig una sel·lecció. La música comença a sonar, comprovo que last.fm està funcionant i em poso a llegir el diari.

6. Sonen les corrandes d'exili de Pere Quart musicades per Lluís Llach.
Recordo la versió que en fa Immigrasons amb la mateixa melodia.

7. (aquí hauria de parlar de sentiments, de records que no tinc però que recordo pq un dia me'ls van transmetre, de bellesa feta música, etc )

8. Vull tornar a escoltar-la mentre llegeixo la lletra.

9. Busco a google. M'apareixen moltes entrades, n'escullo tres. Una no porta la lletra i una altra té errors però finalment entro a aquesta.

Fi

Dilluns, 26 de gener. Classe de piano

2009-01-26T11:31:00.002+01:00

Avui tinc piano.

A piano em passa una cosa curiosa: puc anar a temps ràpids si em porto jo el peu, però quan la meva professora me'l porta amb les seves botes que fan un so metàl·lic fortíssim, no puc entrar bé perquè em desconcentro i només sento els seus peus fent pam pam pam pam.
Em trasbalsa tant el seu peu que entro sempre a corcheas* i fins que no passen uns quants compasos no començo a anar al temps.

* Com es diu corchea en català??!!

25 de gener i diumenge. Ahir va jugar el Barça contra el Numància

2009-01-25T21:09:00.002+01:00

1. Ahir vàrem anar a comprar llibres a l'Abacus. Tu volies que anéssim a comprar roba per mi.

2. Et vas enfadar perquè vaig demanar-te que m'aguantessis uns llibres que havia tret de les estanteries i que volia tornar a ordenar. Et vas enfadar i em vas dir que tu també tenies coses a fer, llibres a buscar i que no podies estar només pendent de mi.

3. M'encanta la capacitat que tens de vegades per fer reivindicacions vitals en els moments més inesperats. Em desconcertes i suposo que és part del teu encant.

3b. Em recordes els tubs de mostres per fer l'amoni que tenim al congelador. En obrir-lo van sortint disparats, però mai se sap quan ho faran ni en quina direcció. De fet, de vegades, ni salten.

21 de gener. Fa 33 anys que el Concorde va començar a volar en línia regular

2009-01-21T15:16:00.002+01:00

Fa dies que vull escriure. Potser ho faré aquesta tarda.

10 de gener. Estic a l'Empordà però he après a programar el blog

2009-01-10T11:30:00.000+01:00

Minimalista

Ric molt
però tinc un mal dia
i no és teatre
de vegades les coses van així

Rara

De vegades ric moltíssim..

tanco els ulls
pujo les galtes fins l'infinit
faig sons aguts i estranys amb les cordes vocals

però alhora tinc un mal dia -----per dir-ho de la manera més eufemística possible------

i no, no és teatre..

de vegades les coses van així

9 de gener. fa 3 dies que van venir els reis

2009-01-07T15:42:00.003+01:00

Em quedo:

- Bicicleta estàtica si Mahoma..

- 2 llibres de contes per llegir en un minut que és el que tardo en adormir-me

- Llibre ejercicios de estilo de Raymond Queneau brutal

- Maqueta d'una torre de guaita del s XIII tothom intenta espantar-me dient que és molt difícil de fer

- Raspall de dents elèctric cap comentari

- Entrades per veure a Enrique Morente i a Dorantes amb Arcángel ole!

Canvio:

- Llibre l'últim patriarca de Najat el Hachmi ja el tinc

Comparteixo:

- GPS prou discussions de parella
- Uns binocles per fi podrem veure tot el que volem a la muntanya

Per flipar:

- La meva mare em deia l'altre deia l'altre dia que en comptes de vendre'm el cotxe podria donar-lo com a entrada i comprar-me'n un de nou, que amb el contracte de la uni bla bla i que ja m'avalarien si era imprescindible..uffff jo crec que el que passa és que li fa por que em vengui el cotxe i agafi el seu cada dos per tres, però vaja.. estic emocionada..qualsevol dia escric un post amb tots els cotxes que m'he estat mirant.

adéu, adéu!

Test: grau de travolisme

2009-01-07T15:28:00.004+01:00

1- Estant refredada. Has parlat mai amb una companya de feina, per telèfon, durant varis minuts i no t'ha reconegut la veu fins que tu li has dit..ei X, sóc la Y!

a) sí
b) no
c) totes dues són correctes

Una foto del moment en que estava pensant si contestar al telèfon o no

Tinc mal de coll..

Missatge antic que per error no vaig publicar

2009-01-03T10:30:00.000+01:00

25 de desembre. Nadal.

- Ahir vaig beure en excés. Dues ampolles de cava - que en realitat era xampany però em sona estrany dir-li així - entre cinc i després una ampolla gairebé sencera de conyac entre tres.
En realitat m'he llevat millor del que tenia previst.

- Aquest matí m'ha trucat el meu pare. Només despenjar m'ha felicitat el nadal i m'ha dit que me'l felicitava encara que no fóssim creients perquè el solstici d'hivern ja el celebraven els romans amb una setmana de festa i bla bla bla i al final m'ha acabat explicant que Jesús no va néixer el dia 24 de desembre sinó al març o abril però que en un concili un papa havia decidit aquesta data arbitràriament per bla bla. Després jo li he explicat que estava bullint aigua per fer els canelons i que m'estava precipitant calci a la superfície de l'olla. Finalment m'ha dit que s'acabava de llevar (eren les 14h), que s'anava a dutxar i que tenia bronquitis.
Aquesta conversa podria passar per normal si no fos perquè feia mesos que no parlàvem.

- He tingut una idea: faré un experiment amb un blog*. Encara he d'acabar de pensar alguns detalls, però quan ho tingui tot pensat ja ho explicaré amb detall aquí. Em sembla que em divertiré.

* A partir d'ara seré bona i li diré així.

2009-01-02T14:03:00.003+01:00

CONXITA

Em vaig comprar el CD i no em va fer mal pagar-lo. Tenint en compte que feia anys que no comprava un cd hauria d'haver sospitat, però no ho vaig fer.
Vaig començar a sospitar-ho quan un company em va dir que no li acabava de convèncer la manera de cantar mescla entre iaia i mestre de p3 i a mi em van venir ganes de tirar-li una sabata al cap a l'estil Muntazar al-Zaidi. De bon rotllo...això sí.
Les meves sospites van crèixer quan estant al cotxe i després d'escoltar 3 vegades seguides "mal de cap" (en plan TOC) la meva consort em va dir que tenia mal de cap de debó i jo em vaig emprenyar i li vaig dir que no tenia ni zorra de música mentre els ulls em sortien de les orbites.
Vaig acabar-ho de confirmar quan em vaig sentir a mi mateixa dient que aquest CD seria un dels que deixaria en herència als meus fills junt amb OMEGA d'Enrique Morente, The Koln Concert de Keith Jarrett i alguns altres (que si em poso a pensar-hi són uns quants).

Així que sí, públicament dic que sóc una fan absoluta de CONXITA..

Mal de cap

ANGELINA I ELS MODERNS

Estàvem a punt de marxar però vàrem veure que a la tele-tres feien algunes cançons de les per-versions del concert de l'altaveu de Sant Boi i ens vam quedar una estona més.
De cop i com una aparició va començar a sonar una veu que m'era familiar i woooowww era l'Helena Casas versió ye-ye. Brutal..!! Sense paraules!! Als seus peus!!!
He estat buscant per google i només he trobat 2 entrades que tampoc diuen gaire res, unes cançons a 3alacarta i una entrevista (que ja havia vist feia temps però no havia reconegut a l'alter ego ye-ye de l'Helena Casas).

Ai, Angelina

Gairebé ploro d'emoció després d'escoltar aquesta versió de Maria Cinta.. vaig aprendre a remenar el cul ballant aquesta cançó amb el meu pare! --> Aquesta versió m'acaba de confirmar la grandesa conxitera.

NOTA: M'ha quedat un post llarg, lleig i de fan embogida..jeje perfecte!

Zapatazo

2008-12-27T10:00:00.000+01:00

Emula al admirat periodista Muntazar al-Zaidi aquí

Jo he arribat a 11.

Flash musical

2008-12-23T10:00:00.001+01:00

L'altre dia estava al concert de Pitingo (gràcies mama! te queremos mama!) i pensava en els 3 últims concerts als que he anat.

1. Cant improvisat de Catalunya, Múrcia, Illes Balears i Canàries-Cuba.

2. Classicisme català. Peces de Carles Baguer.

3. Pitingo. Bàsicament versions de temes famosos passats a compassos flamencs.

Dit això, suposo que és fàcil entendre per què em posa un pèl nerviosa que em preguntin quina música m'agrada.

mmmm

Em posa gairebé tant nerviosa com haver de fer un tràiler de la meva vida o de mi mateixa a algú nou.

22 de desembre. La loteria

2008-12-22T14:10:00.005+01:00

- Jugava 45 € a la loteria. 25 € regalats i 20 € gastats per mi. Me'n retornen 5 ==> en perdo 15. Ara em fa ràbia no haver-los gastat en un concert, per exemple.
Però és molt fàcil dir això a toro pasado.. reconec que he estat tot el matí pendent dels putos números dels nens de St Ildefonso (perdó) i fent llistes de com distribuiria els diners en el cas de rebre algun premi.

- El dissabte el caixer es va menjar la meva targeta. La trucada que vaig fer seguidament al senyor caixa cat no em va tranquilitzar gens: em va dir que si hi tenia diners i el plàstic no estava caducat era possible que hi hagués sospita de falsificació.
Tot plegat una desgracia, justament ara que venen reis i que havia de comprar els ingredients dels canelons..i posar gasolina!...i comprar-me un cartró de tabac!..
La qüestió és que no trobo la llibreta des de fa temps, així que no podré saber què ha passat fins que vagi a la oficina i avui no hi he anat.
A tot això..amb l'oficinista que sempre m'atèn tenim una relació d'odi mutu bèstial (per escriure'n una història a part) i n'estic segura que se n'alegra de la meva desgràcia. Em fa ràbia alegrar-li el dia.

- Al final la meva crisi vital secundària al FB s'ha resolt de la manera menys sensata: he afegit persones noves a la llista i he escrit a un parell de murs ---> FATAL...----> demà ho deixo...

- Tinc ganes de seguir amb desvariacions encara que només sigui per imprimir-ho d'aquí a un temps, perdre els fulls, trobar-los d'aquí a 5 anys i morir-me de riure llegint les parides que posava i pensant com n'era d'immadura.
Això ens va passar fa uns parell de mesos. Vàrem trobar una llibreta que se suposava que era un quadern per anar fent un seguiment del nostre amor. Es va posar a llegir-lo mentre jo conduia i vàrem riure com feia anys que no ho feiem*. Anavem de dones però érem cursis i criatures. Com ara, tot i que ara un poquet menys.
Per cert, a veure si em donen permís per escriure aquí algun d'aquests textos gloriosos.

* Aprofito per dir que tenir atacs de riure mentre es condueix és molt perillós, amigos!!

20 de desembre. Cap efermèride que jo recordi

2008-12-20T14:17:00.000+01:00

- Ahir vaig anar a un sopar.

- Avui m'he despertat regular però sense ressaca.

- Voldria anar-me'n a l'Empordà i passar-hi el cap de setmana, pel que farem aquí...

- Hauria de tocar el piano cada dia, no ho estic fent i perdré la poqueta atlètica que havia agafat. També hauria de repassar teoria.

- No sembla que sigui nadal, però m'hauré de posar a preparar un dia d'aquests els canelons. Sant Esteve és per estar soles, menjar els meus canelons, beure una ampolla de conyac i acabar plorant i dient-nos com ens estimem. Si fallen els canelons potser tot el demés s'altera i no vull..vull tornar-te a dir que t'estimo molt.

- Ara estava mirant el facebook i he tingut una petita crisi vital.
Amb la majoria de persones que consten com a amigues no m'hi parlo gaire sovint.
He pensat en solucions radicals: l'una començar a escriure a tothom impulsivament, l'altra esborrar-me del FB.
Finalment he pensat que no era bo prendre decisions taaan radicals en moments taaaan difícils.
Ai....què dura és la vida de pseudointel·lectual turmentada i burgesa!

- Vaig a buscar vídeos al youtube, a veure si trobo alguna perla musical i m'alegro el dia.

2008-12-17T10:30:00.000+01:00

Sóc inconstant fins al punt que em costa escriure en un bloc. Bé..això suposo que li passa a molta gent i per això Internet està ple d'intents de diari abandonats.
Jo sóc inconstant però no fins al punt de deixar totalment abandonat el bloc, així que de tant en tant tinc un rampell..que és una època en la que em ve de gust escriure i em sembla que el que redacto queda bé, encara que objectivament sigui una basura.

---De fet, ara mentre escric això estic pensant "t'està quedant fatal ==> basura"------

La qüestió és que:

- Tenir aquest ritme d'actualitzacions fa que no em llegeixi ningú tret de la meva parella quan la truco histèrica i li dic "he actualitzat i visita'm ara que vull saber què et sembla"
Això no sé si m'agrada o em desagrada perquè també penso que em crearia una pressió absurda pensar que algú més em llegeix.

- He recordat que l'any passat vaig fer una carta als reis, des d'aleshores he escrit poc de manera que no he hagut de recular gaire per trobar-la, i he comprovat que de tot el que vaig demanar s'han complert dues coses: m'he comprat un piano (no és mecànic però VALE) i uns cascs (no són technics però VALE).

Fi

Dana

2008-12-16T10:00:00.002+01:00

Demostro públicament que hi ha fotos més dignes de la estimada gossa Dana, morta fa ja uns mesos.

Sempre diuen que s'ha de vetllar per la dignitat dels que no hi són...doncs....

¡va por tí perrita-faldera-querida!

2008-12-15T14:53:00.004+01:00

Anar a treballar o assistir regularment a classes de música són coses corrents que tenen un punt d'estoic per a qui ha estat molts anys vacil·lant, sense fer res o fent poc i deixant-ho.

Ara estaria bé passar al segon nivell de l'operació "fes-te una adulta ja". Aquest esglaó hauria de consistir en aconseguir ser més regular en tot i mantenir el meu entorn ordenat.

Estem en una època que es presta molt als bons propòsits, per tant aniré a contracorrent i no diré que de cop seré ordenada el dia 1 de gener..només deixo això escrit a mode de nota mental.

sulfat de magnesi vs sulfat de manganès

2008-04-24T22:37:00.005+02:00

Imaginem..

Un estudiant de formació professional d'auxiliar de laboratori va a fer les pràctiques obligatòries del curs a una empresa, concretament a un de química fina, de farmàcia.

En arribar el primer dia li assignen unes feines i el deixen sol en un petit laboratori. Primer ha de netejar material de laboratori que han utilitzat durant el matí, després ha de muflar uns pots i finalment etiquetar uns envasos. Quan ja han passat tres hores s'asseu a preparar les etiquetes, anotat en un paper hi llegeix "MnSO4 · 2 H2O", aleshores intenta fer memòria, durant el curs no ha formulat gaire però sí que recorda que és un sulfat i Mn n'està convençut que és el magnesi. A l'etiqueta hi escriu "Sulfat de magnesi" i altres dades que li han explicat en arribar. En acabar segueix les instruccions de la seva cap i deixa els envasos en un magatzem de la primera planta.

El final de la història el teniu aquí

L'estudiant no recordava que:

- MnSO4 · 2H2O és sulfat de manganès
- MgSO4 és sulfat de magnesi

I..

- L'estudiant no estava tutoritzat i se li van suposar uns coneixements que ni de bon tros tenia.
- Ningú va supervisar el seu treball.

Per últim:

N'estic segura que si no passen més coses és perquè les constel·lacions, o qui sigui, no ho volen.

Sant Jordi

2008-04-23T19:15:00.004+02:00

Avui les paraules les posen els llibres. Jo he comprat aquests;

Hort urbà

2008-04-21T18:52:00.007+02:00

Una de les meves neures de neorural imaginària és voler tenir un hort. De moment m'he decidit a fer l'experiment al terrat i avui mateix he anat a una casa de jardineria a fer-me un pressupost personalitzat després de comprovar que les taules de cultiu que venen per internet (per exemple aquí) són caríssimes.

Resum:

Els testos de fusta que m'anirien bé costen uns 100 €, si considerem que n'hauria de tenir 3...mmmm 300€!!

Aleshores sumem-hi la terra i l'adob per omplir aquests 3 testos, que pel cap baix serien uns 100 €

I no ens oblidem de les llavors i altres complements.. Tot plegat uns 500€.

Com que ara per ara no sóc rica optaré per un parell de testos quadrats de plàstic (força petits) que van a 14 €.. Sumant-hi la terra i les llavors potser me'n vaig a 60 €.

Que trista és la vida d'una neorural imaginària pobra!

Avui m'han dedicat una cançó..

2008-04-20T19:13:00.001+02:00

Guia bollo-ghetto

2008-04-16T11:02:00.007+02:00

Si vols ser una bona bollo-ghetto et recomano que paris atenció a les ratlles que segueixen el text. Apunto que en l'actualitat hi ha dues vessants força diferenciades de les bollo-ghetto, una seria la branca cheli i l'altra l'erudita, he de remarcar però que escullis la que escullis et trobaràs en la mateixa situació d'estancament que tant desitges.

Bollo-ghetto, la guia definitiva

-Estètica:

Cheli: Si vols ser masculina has de posar-te texans amples amb cinturons de colors, samarretes ajustades i pentinat del autodenominat en el sector "radical".Ah! i recorda caminar imitant als mascles.
Si prefereixes ser femenina el millor consell és que vagis a la moda del mercadillo, però si us plau, sense descuidar mai el toque bollo-ghetto que el pots posar per exemple amb una canellera amb l'arc de sant martí.

Erudita: És important que tinguis un puntet indie, ves com vulguis però no el descuidis mai o podries despistar. Un consell infal·lible: compra't unes ulleres de pasta i fes-te pentinats a "lo garçon".
Si vols ser masculina en aquest sector t'adverteixo que només tens l'opció de recórrer a l'androgínia. Condicions: Has de ser molt prima i preferentment portar els cabells curts. A les festes és important que portis corbates.

- Música:

Cheli: Mentalitza't, si vols ser d'aquest sector t'ha d'agradar la música casposeta..et recomano iniciar-te amb OT i seguint tots els èxits de los 40 principales. També t'han d'agradar músiques electròniques tipus dance o house.

Erudita: Tens molt camí per recórrer si vols estar ben considerada, però endavant! Al final te n'adonaràs que és molt més simple del que sembla. Comença per escoltar pop a chorro, intenta buscar grups de l'escena alternativa, d'aquells que ningú coneix, i si vols tenir un toque definitiu aficiona't i especialitza't en alguna música tipus flamenc, antiga, àrab, ..
Sobre la música electrònica: és important que t'agradi, però defuig del primer que et passi pel davant.

- Treball:

Cheli: Aquest sector és el més democràtic, pots tenir la professió que et roti. Des de perruquera fins a administrativa, passant per qualsevol altra que se't passi pel cap.

Erudita: Pots ser estudiant (encara que tinguis 35 anys), oficinista (però amb carrera), informàtica-dissenyadora gràfica o artista. Reconec que en aquest sector el tema laboral és més restrictiu, però t'animo a que comencis a buscar feina dins d'aquests camps si de debò tens ganes de formar part del bollo-ghetto erudit.

- Amor:

En aquest apartat renuncio a diferenciar per sectors ja que et donaré unes premisses que et faran triomfar en qualsevol dels dos.
És important que tinguis un rosari d'exnòvies i d'examants (si ets molt jove pots no tenir-lo, però comença a treballar-hi). Amb la majoria hi tindràs relació un cop ho hagis deixat, amb alguna et portaràs molt bé i amb alguna et portaràs molt malament (és una qüestió d'equilibris).
És important que tinguis alguna situació violenta en algun local de nit, si hi ha baralla perfecte. També és bàsic posar les banyes alguna vegada o que te les hagin posat.
Un últim consell; coneix a noies via internet, com a mínim un cop a la vida.

Nota de l'autora: Deixo la guia incompleta ja que he de buscar més informació, però prometo una ampliació que contindrà informació sobre locals de nit i alguns consells per a la recerca del teu grup idoni. Aquesta feina serà titànica però intentaré tenir-la enllestida abans de l'estiu.

L'última intenció de qui escriu és ofendre, sóc una dona que estic amb dones i no seré jo qui promogui la lesbofòbia. Escriure això no és res més que un divertimento no necessàriament fidel a la realitat. Arribades a aquest punt si que he de dir que si algú se sent ofesa potser ha de fer una mica d'autocrítica.

Alguna informació addicional:

Lesbiana

¿Los chistes sobre lesbianas son tan inocentes?

Casal Lambda

Soniquetazo

2008-04-16T10:39:00.001+02:00

Sóc una dona K

2008-04-15T18:16:00.002+02:00

Potser es que em fixo en les coses més estúpides o potser és que em fa una certa angúnia veure algunes coses. Bé, tant se val..cabòries!(Sergi Mas-Montilla dixit)

La qüestió és que m'he fixat que molta gent quan escriu el seu pes només hi posa el múltiple, el k. Ho explico d'una manera més..pedagògica? o potser no ho és de pedagògica..alguns mestres diuen que és una mala costum aprendre amb exemples, però jo ara en posaré un: 65 k.

Senzillament em fa gràcia..65 mil!! 65 mil...ooh!! mil què?

65 mil...

grams?

metres?

Joules?

watts?

Les imatges que em passen pel cap de la noia de l'exemple dels 65 k no les escric perquè són massa aberrants.

I d'acord, ara no em posaré torracollons dient que de fet quan ens referim a pes ens estem referint a massa i que el pes és la massa per la gravetat, perquè potser ja seria massa.

Hommage --> Madó Buades

2008-02-17T20:33:00.004+01:00

Reis meus..una wishlist

2008-01-05T13:12:00.001+01:00

Estimats reis meus

Sé que sou humils treballadors i/o estudiants i que em portareu cosetes de pressupost ajustat (com diuen els venedors), però permeteu-me que us deixi la meva wishlist, tot i que seré bona i si em regaleu una colònia us ho agrairé infinitament.

Motor:

- Alfa 147 [vermell alfa i bona motorització]. Sé que hi ha cotxes millors, de fet voldria un jaguar, però com que sóc una dona senzilla em conformo amb aquest, que estèticament m'encanta.

- VW California [de qualsevol color però que sigui ben pi-hippie]. Per sortir els caps de setmana i fer rutes per Europa a l'estiu (aquelles que se suposa que t'han de fer estalviar un munt i acabes pagant el triple que per un viatge al Carib amb tot inclòs).

- Moto 'custom' [de color negre i ben còmoda]. Aquesta en últim lloc perquè només la vull per sortir a l'estiu a airejar-me (i lluir-me, of course) pel passeig marítim del poble de turno.

Música

- Piano [mecànic, vertical i de color negre]. Tenir un piano a casa dóna molts punts d'estatus, si ademés em regaleu un curs accelerat tipus "aprende a tocar grandes éxitos en 24 h" molt millor.

- Equip de so [5.1 com a mínim]. Escoltar la música en un bon equip de so no té preu.

- iPod [negre i de 80 gb]. Si no tinc un iPod no sóc una bona urbanita, siusplau ajudeu-me!

- Cascs [technics i amb un rang alt de dB]. Per escoltar bé la música de l'iPod, de l'ordinador, de la tele.. imprescindibles!

Viatges

Aquesta llista és de les més complicades però us escric algunes propostes i us recomano visitar pàgines tipus atrapalo.com que segur que us ajuden molt a trobar-me gangues

- Cuba. Una setmaneta amb un cotxe de lloguer inclòs estaria prou bé
- Costa Rica. Una visita a la família política no estaria de més. Si pot ser per un mes i amb cotxe de lloguer per no haver d'estar tot el dia tancada a casa d'una família ultracatòlica.
- Europa. Em conformo amb qualsevol capital europea tot i que ara tinc moltes ganes d'Amsterdam i de Berlín. Quatre dies, un vol barat (però que surti de Barcelona) i una pensió cèntrica seria suficient
- Madrid. Hi he estat moltíssim a la capital del imperio però per la següent visita tinc un pla molt concret: 5 dies, aniré a vàris locals de juergues flamenques, sortiré una nit per chueca, visitaré alguns museus, el rastro i el temps sobrant que no estigui dormint o amb ressaca sortiré de tapeo i a passejar.
- Japó. 15 dies ampliables a 1 mes. Aquest viatge ha de ser molt complet, vull visitar 3 o 4 ciutats importants i anar amb guia, però vull tenir alguns dies lliures per sortir a passejar sense el grup i el guia (que m'atabala) i dilapidar diners comprant qualsevol cosa per demostrar que he estat al Japó (que guai que seré!!)

Reis meus, sé que m'he accelerat, anava a continuar amb la llista però m'aturo perquè suposo que a aquestes alçades ja deuen estar en PCR (parada cardio-respiratòria) en comprovar què cara que sóc de satisfer.

Realment el que m'agrada de vosaltres, reis meus, és tenir-vos a prop cada dia o sigui que no em feu gaire cas si em poso impertinent amb les llistetes de desitjos.

Tallada de cervell

2008-01-03T14:00:00.000+01:00

Em vaig tallar els cabells

Passada una setmana ningú se n'havia adonat

Finalment algú ho va notar

Va ser tranquil·litzador saber que hi ha qui ademés de mirar-me em veu, encara que només sigui un cop a la setmana

Canviant de tema..

Impressionant!!

Wendy Sulca - Papito

2008-01-01T18:39:00.000+01:00

Ho sento, sé que aquest clip fereix molt la sensibilitat d'algunes persones, però és que darrerament m'he aficionat a inspeccionar els temes més bizarros de youtube.com, i aquest s'ha de reconèixer que se supera

Wendy Sulca - Papito

El proper cop prometo tot un monogràfic de bizarrisme youtubero

Precaución amigo conductor

2007-12-31T13:30:00.000+01:00

Va haver-hi una època en que a les carreteres hi havien 4 cotxes i d'aquests 3 s'accidentaven.

La situació no es podia sostenir i van haver de sortir les folklòriques (grans ideòlogues de l'època) a posar una mica d'ordre.

La Perlita de Huelva, ni corta ni perezosa i en un atac d'efervescència creativa va regalar-nos aquest hit

Gràcies Perlita!!
¡¡Perlita te queremos!!

Impro a quatre mans

2007-12-31T13:00:00.000+01:00

Les improvisacions neurolingüístiques creen addicció. Aquesta ja té uns mesos, la vàrem fer via msn la senyora Apuy i jo, l'aspirant a vividora. O el que és el mateix 'Las Guapas Descalzas'

Prèvies:

El text que està en negreta és de la senyora Apuy

Salten els crancs a mitjanit despertant els salvatges salmons autòctons, el pescador mig adormit es desperta amb un cric del seu cuc: Ai Ai Ai m'han menjat

i qui parlarà de les paelles murcianes?

I qui parlarà de las torres gemeles i d'aquelles que nosaltres coneixem?

Les nenes i els gats van a parar a un cami, sense sortida, i les gosses borden perquè volen que creixin els ficus.

Parlant de la banda del ficus, aquesta nit actuen a aquelles torres a les 20:00, barra lliure per alcohòlics.

Sense voler ser impertinent, la mossa d'esquadra intenta lligar amb un ordinador.

Després de 8 cerveses l'hipopòtam ja no és ferotge.

Pets, rots, ets i uts

Color vermell pels llavis, blau pels ulls, negre pels cabells i negre per l'ànima buida d'una practicant de ioga

I tot això jo sé que Dalí ho sabia, i la Zambrano se'n reia

Tres quartes parts del món està plé d'aigua i a Somàlia no tenen ni una gota.

Les petxines terroristes preparen la campanada

Raïms, melons, síndries i altres fruites de l'estiu aquest any estaran de vaga

Begin began begun diu l'àvia senil

A casa del meu veï s'escolten cops i a casa meva hi ha silenci absolut...només un mosquit que fa de mosca punyetera trenca el silenci silenciós

Laura de los Ángeles

2007-12-23T17:00:00.000+01:00

L'única fortuna de tenir una vida que a vegades cau en l'avorriment i l'abúlia és que consulto moltes pàgines de myspace i vídeos al youtube i faig descobriments musicals. Val a dir que un 97% (matemàtic) de la música que descobreixo és deixalla en descomposició, però el 3% restant paga les hores que perdo amb la resta.

Ja fa alguns mesos vaig descobrir a la pianista sevillana Laura de los Ángeles (pàgina myspace). De ben segur que no és la millor pianista de la història però a mi em van enamorar algunes de les peces que toca, especialment uns tangos que fa amb la cantant Rocío Márquez, que em recorden totalment el flamenc cantat (ara s'ha de cridar per fer flamenc) amb un piano acompasat i amb molt d'aire que es feia a mitjan s XX. [Recomano el disc de Federico García Lorca i la Argentinita de cançó tradicional antiga].

Impro

2007-11-21T12:30:00.000+01:00

La gran sorpresa de la nit, la llagosta francòfona se suïcida però sense el mòbil a mà.

L'intrús és ell, ella és atea practicant.

Les tonteries que fan els arbres abans les han fet les persones.

El deliri més delirant és imaginar un cendrer volar en aquest cel carregat de mòdems
i ratolins.

I la pobra casa Batlló.

Sense sentit, però prioritari,

m'és igual el que diran si jo amb aquesta cançó vaig a parar a un atzucac de pessigolles
sobre la taula.

Et tires un pet i pep pep pep diu la veïna,
els verins que ens contaminen són d'una altra ciutat.

I l'intestí prim diu.. ring ring una bruixa a Vilopriu que estava cansada de mirar-se
al mirall va marxar a Gaüses a vendre cavall.

Nietzche es depilava com ho fan les mentides, àdhuc i nogensmenys les vaques han de tornar
al camp i ballar unes sevillanes.

Desdibuixant la llengua que crea col·lapses mentals..

l'home no viu...sobre piu piu piu

Las Guapas Descalzas

2007-11-15T21:28:00.000+01:00

Les trobades a l'Ametlla poden tenir un desenllaç deliciosament surrealista.

Allà he descobert que hi ha gavines sobrealimentades o que la Sira té una tirada natural cap a la dansa contemporània.

L'últim viatge va ser el que va fer nèixer 'Las Guapas Descalzas' o 'LGD' que recorda el LSD i sóna més al·lucinogen.

I què és això de les 'LGD'? Doncs un tàndem creatiu d'estar per casa composat per la Sira que s'encarrega de pintar i per la Mercè que fa el que pot i intenta desesperadament viure del 'cuento'.

I què fan Las Guapas Descalzas? Fonamentalment res, però tenen en projecte un parell de coses que potser en un temps indeterminat veuen la llum.

Una petita mostra del que pinta la Sira Apuy, l'artista de la tinta xina:

Poema dadaista seguint les normes de Tristan Tzara

2007-11-13T18:30:00.000+01:00

Para hacer un poema dadaísta

"Coja un periódico.
Coja unas tijeras.
Escoja en el periódico un artículo de la longitud que cuenta darle a su poema.
Recorte el artículo.
Recorte en seguida con cuidado cada una de las palabras que forman el artículo y métalas en una bolsa.
Agítela suavemente.
Ahora saque cada recorte uno tras otro.
Copie concienzudamente
en el orden en que hayan salido de la bolsa.
El poema se parecerá a usted.
Y es usted un escritor infinitamente original y de una sensibilidad hechizante, aunque incomprendida del vulgo."
Tristan Tzara

El meu poema;

augmenti coses balenes societat l'escalfament ambient
la massiva el proposa afavoreix global temperatures
la en de de cetacis expert plàncton
'sembrar' el Smetacek
i fauna entre antàrtica vida
caça de ferro
nexe Víctor medi perquè el un mar descobreix

Superb. No ho podria haver dit millor.

Intermezzo. Vaig gat

2007-11-12T12:00:00.000+01:00

En un moment de la nit, després de 2 cerveses, 3 combinats i 2 shoots de vodka, parlant d'una tercera persona no present que té força mal gust estètic (comprovat científicament), una de les contertulianes, parlant imaginàriament amb ella diu:

"porque a ver tía..si no sabes de qué palo vas y no tienes ningún estilo definido y no eres nada (referint-se a cap tribu urbana) ponte unos tejanos y una camiseta coño"

Tots assentim amb el cap.

Observació: els 4 que estàvem parlant anàvem amb texans i samarreta.

La nit i l'alcohol ens presenten moments impagables com aquest.

Parecidos razonables

2007-11-11T18:36:00.000+01:00

La Tània de boda gitana:

Fuga dominical

2007-11-11T17:24:00.001+01:00

Obertura:

Revisant les entrades que he fet en els últims mesos me n'adono que he creat un blog infumable. Poques entrades, la majoria incomprensibles, i cap mena de fil que les uneixi encara que sigui de manera invisible.

Possiblement em sento massa observada per escriure el que em ve de gust i d'altra banda no tinc criteri ni esma per escriure regularment.

Sempre ha estat així, sempre he estat així.. una escriptora que no escriu, una música sense instrument i una il·lusionista sense trucs.

Comentaris a part:

- Vaig treure els comentaris i el comptador de visites per no sentir vertigen cada cop que obria la pàgina. Dubto en el diagnòstic: sociopatia vs terror escènic.

- La química és terriblement bonica però insofriblement incomprensible en alguns moments.

- Fa dos dies que recordo el que somio, avui encara estic compungida per l'últim somni. Tenia un navegador pel cotxe, del que fins i tot recordo la marca. Al llevar-me he tingut unes ganes desenfrenades de llançar-me a l'ordinador a consultar preus a ebay. Després he pensat que aquesta histèria consumista no tenia sentit, bàsicament perquè l'últim que necessito a la vida és un navegador i m'he sentit aterrida en pensar que potser sóc víctima d'un nou sistema de publicitat encoberta.

- El divendres vaig anar a veure al teatre 'Un roure' de Tim Crouch i dirigit per la Roser Batalla. La idea és bona i l'artista fixe, en Jordi Martínez, fa un paper prou important. Però el que té el 'marrón' és l'artista convidat, que ademés de passar per un examen important té a les seves mans que la nit sigui excel·lent amb un espectacle rodó o que l'obra quedi per passable o fins i tot avorrida. M'agradaria veure a segons quins guapos de telesèrie passant per aquesta prova..JA!

Final:

Deixo un vídeo de la Míriam Méndez (pàgina myspace), una pianista de formació clàssica i estudiosa de Bach que va decidir fer diablures (molt ben fetes, això si) i gravar un disc amb temes de Bach passats per un tamís flamenc. Ara ho ha fet amb Mozart. El resultat no és gens despreciable.

La petite mort

2007-11-06T18:49:00.000+01:00

2007-10-10T17:55:00.000+02:00

Nosaltres. 2 dones i 8 pits

Viquipèdia

2007-10-10T17:47:00.000+02:00

Fa molt de temps que faig cerques a la viquipèdia però mai m'havia animat a crear o editar un article. Avui ho he fet, i encara que m'ha quedat una mica espartà, puc dir orgullosa que ho he aconseguit.

I el resultat aquí.

Edito: M'han esborrat o bé ha desaparegut la meva entrada. Com diria un gavatxo..merde!

-OH

2007-10-05T19:47:00.000+02:00

Sóc el centre d'una força centrífuga

I la vida m'evoca a la prosa infinita

Complicacions

2007-09-16T17:15:00.000+02:00

Ahir vaig anar a sopar amb uns amics pel Raval..estant allí parlavem de la gent tafanera i ella deia que no ho era, que simplement tenia interès sociològic i que feia estudis del comportament humà o, com ella deia "hasta donde llega el comportamiento humano".

Avui penso que ella, com a experta en el tema, hauria de venir a ajudar-me i a explicar-me per què a vegades sóc capaç de 'cagar-la' tant

¡Viva México mamones!

2007-07-30T19:37:00.000+02:00

Tenir una ment dispersa fa que un dia estigui interessada en la llengua occitana i que l'endemà em centri en la cultura mexicana (però "virgencita, que me quede como estoy"). Avui toca Mèxic, sí..gastronomia, pintura, música i joies com aquestes

Lila Downs i Eugenia León

Chavela Vargas

A l'estiu tota cuca viu

2007-06-05T12:49:00.000+02:00

Aquest matí anant al cotxe he escoltat que a la ràdio hi anunciaven un concert i això m'ha fet pensar que havia de començar a buscar d'entre els milers d'espectacles que hi han a l'estiu i fer-ne una tria. Realment és una feina titànica recopilar totes les actuacions que es fan a Barcelona i rodalies perquè has d'anar pensant un per un en tots els locals / teatres on s'hi fan coses i mirar les pàgines corresponents. No entenc com en un món tan “internetitzat” ningú ha pensat en fer una pàgina on hi surtin tots junts amb un bon cercador.

Després de més d'una hora aquesta és la meva llista provisional, totalment subjectiva:

20 juny	Carmen Linares
11 juliol	Pascal Comelade i Enric Casasses
12 juliol	Sara Flores
14 juliol	Jessye Norman
20 i 21 juliol	Eva la Yerbabuena
24 juliol	Miguel Poveda i Maria del Mar Bonet
11 agost	Enrique i Estrella Morente

Nota: d'acord..de moment només he pogut accedir a la pàgina del grec (secció música i dansa) i a la del festival dels jardins de Cap Roig.

Em queden per visitar:

TNC
Auditori
Grec (teatre)
Palau de la música
CROMA i Vitamina (Viladecans)
Atrium (Viladecans)
Teatre al carrer de Viladecans
........... (col·lapse mental)

i a aquest senyor li vull seguir la pista..

Parada tècnica

2007-06-05T12:08:00.000+02:00

Finalitza l'etapa anual dedicada als estudis i comença la laboral.

En aquesta transició estic contenta i alliberada, la majoria d'incerteses que tenia les he deixat marxar per la porta i ara només tinc ganes de ballar un claqué i beure franziskaners al sol mentre somio en els estius que vindran.

I “no de somnis viu l'home”,

però

els somnis són motivacions

i sense pulsions..

l'home no viu (i la dona tampoc)

Lucidesa

2007-05-25T18:18:00.000+02:00

Massa coses per fer i gens de ganes..

2007-05-23T18:05:00.000+02:00

angoixa

1 1 f. [LC] Respir fatigós degut a la xafogor de l’atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l’angoixa. Angoixa de la mort.
1 2 f. [LC] Estat de l’atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dóna angoixa. Quina angoixa farà avui!
2 1 f. [LC] [MD] Opressió de l’ànim, fatic, afany extrem.
2 2 f. [MD] Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

Presentació i proposta per a la classificació dels blogs

2007-05-01T13:53:00.000+02:00

Fa anys que sóc lectora de blogs però fins ara no m'havia decidit a escriure'n un de propi perquè desconfio totalment de mi i de la meva constància i perquè m'angoixa haver de definir un estil en el meu blog i ser-li fidel.

Ahir vaig obrir-me un compte a blogger i avui pensant en la temàtica de la meva pàgina he acabat fent una classificació dels tipus de blogs que m'he trobat en aquests anys. La meva intenció és ser infidel a tots i escriure el que em vingui de gust, però....ja ho veurem.

Classificació dels blogs

Especialitzats. El propietari d'aquests blogs se centra exclusivament en un únic tema que sol conèixer molt bé. Alguns temes són: política, música, tecnologia, narrativa, etc

lectors potencials: aficionats al tema, sinó són soporífers.

Per llegir des de: qualsevol lloc

Encriptats. Només els entén el seu propietari. Acostumen a ser pretesament ultrapoètics

lectors potencials. El que l'escriu

Per llegir des de: (camp buit)

Variants: encriptats per al públic en general

Ensucrats. La persona que l'escriu sol estar enamorada i necessita cridar-ho al món en forma de poesies i escrits hiperglicèmics.

Lectors potencials. L'enamorat/da, quatre amics incondicionals i algun adolescent.

Per llegir des de: l'habitació farcida d'espelmes i amb alguna balada de fons.

Diaris. Resums de la vida diària del propietari. Generalment no són pretensiosos i recorden els diaris personals de tota la vida.

Lectors potencials: tafaners, avorrits, amics, etc

Per llegir des de: l'oficina

Variants: diaris escollits

Diaris escollits. Són la variant “guai” dels diaris. En aquests el propietari escull situacions que considera memorables i les explica, generalment, força amanides.

Lectors potencials: amants del kitsch i somiadors

Per llegir des de: algun bar del Raval amb conexió wifi

Entreteniment. La persona penja coses distretes que ha trobat navegant; fotos, vídeos, jocs, música, noticies, etc. A vegades explica alguna cosa de la seva vida i dóna opinions.

Lectors potencials: addictes a Internet, oficinistes o estudiants avorrits, amics, etc

Per llegir des de: l'oficina o la universitat.

Opinió. El propietari d'aquests blogs adora les seves connexions neuronals i acostuma a opinar de qualsevol tema. A vegades s'intueix en aquests subjectes un cert complexe de filòsofs teoritzadors (amb l'ajuda de la wikipedia)

Lectors potencials: Altres propietaris de blogs d'opinió, polítics

Per llegir des de: preferentment des de casa, amb la santa wikipedia preparada, per poder debatre degudament les opinions del propietari.

Ego. La persona que l'escriu està encantada d'haver-se conegut i creu que no ha de privar al món de conèixer una persona com ell/a. Acostumen a penjar fotos artístiques, cròniques de viatges, pensaments brillants que han tingut en els moment més inversemblants, opinions d'art, impressions d'artistes (coneguts per la seva família), etc

Lectors potencials: El que l'escriu i amics, estudiants de qualsevol variant artística.

Per llegir des de: escenaris cool en general: habitació d'hotel a Copenhage, a l'aeroport mentre esperes la sortida del teu avió, etc.

Mescla. En aquests es pot trobar una mica de cada grup. Paradoxalment són els menys comuns.

Lectors potencials: inclassificables

Per llegir des de: Qualsevol lloc

Nota: Havia pensat enllaçar una pàgina d'exemple de cada grup però després he pensat que fer tants amics de cop em feia una mica de por.

Ball de gala

2007-05-01T12:52:00.000+02:00

quan els corbs ballin un vals

- vestits de gala (de 21 botons, empolainats i perfumats)

i els seus crits exordidors ens perforin els timpans (aguts, irritants, histriònics)

- FAREM DE INVITADES (de pedra, fòssils) amb SONOTONE

i quan per les espatlles comencin a aixecar-se els sabres

- fugirem a una altra festa (però aquesta serà de hienes)

Agafades de la mà, per si caiem en la fugida

Centrífuga

2007-04-30T10:28:00.000+02:00

La meva perseverant lluita pel plaer immediat només m'ha conduït a col·leccionar plaers incomplets i frustracions.

Frustracions perquè els plaers immediats moltes vegades només responen a pulsions abstractes o a simple vagància encoberta.

Tal vegada és cert que sóc només una conseqüència del meu temps;

a vegades lluitaria per fer el que vull

però generalment m'abandono al corrent